En aquest testament d’en Ramon Adalbert (datat al 13 d’abril de 1075) podem trobar una de les primeres mencions documentals de Vilafant.

En aquest text, en Ramon donà a Sant Pere de Rodes la meitat de l’alou (propietat de béns, generalment terres) que té a Vilafant; i a la seva esposa, Ermengarda, la resta de possessions que té a Sant Esteve de Manibulo (Avinyonet), Vilanant, Vilafant i Llers.

El mot Vilafant la podem trobar a les línies 14 i 18 escrit de dues maneres diferents: Villa Fedanti i Ville Fedantis respectivament.

La toponímia de Vilafant va anar variant, si més no en la seva manera escrita, entre el segle XI i XVI, i al tractar-se de traduccions al llatí és molt probable que no fos aquest el nom amb el qual la població es referia al seu poble. Que en aquest document Vilafant s’escrigui de dues maneres diferents es tracta probablement d’un error notarial o de transcripció.

Aquest document es troba arxivat a la Biblioteca Nacional de Catalunya, classificat com a pergamí i amb codi de registre 9854 (BC, Perg. 449, Reg. 9854).