El 12 d’abril de 1931, a l’Estat espanyol es van celebrar unes de les eleccions municipals més importants de la seva història. Després de 7 anys de dictadura militar de Miguel Ángel Primo de Rivera, el general va marxar exiliat a França al gener de 1930, en veure que havia perdut la majoria de suport social, i fins i tot, institucional.
L’oposició socialista i republicana estava molt ben organitzada, i la figura del rei Alfons XIII estava mol malmesa després d’anys donant suport a dues dictadures (la de Primo de Rivera del 1923 a 1930 i la del General Berenguer 1930-31) que eren molt restrictives amb els drets humans i civils i gens eficients en el caire econòmic. Per això es van convocar unes eleccions municipals a tot l’estat que acabarien funcionant com un plebiscit, entre els partits monàrquics i els republicans.
Els resultats d’aquestes eleccions van donar la victòria als partits republicans, sobretot a Catalunya. A Vilafant la victòria republicana va ser aclaparadora: 387 vots per Unió Catalanista i 247 per Federació Republicana. Entre els dos partits polítics hi havia bona relació i es fa formar un consistori de 5 regidors per la Unió i dos per la Federació. Disposem de les actes de l’Ajuntament de Vilafant del 15 d’abril de 1931, amb el canvi d’alcaldia, el sortint Valentí Vilà i el nou alcalde, Francesc Soler.
Les eleccions del 12 d’abril van deixar tocat al rei Alfons XIII, que va assumir la seva derrota i es va exiliar a França a l’endemà. El 14 d’abril, en arribar la noticia que el rei havia marxat, va fer esclatar d’alegria a desenes de milers de ciutadans que van emplenar places i carrers arreu del país per celebrar el naixement de la Segona República. A Catalunya, Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica.
I com va ésser aquesta celebració a Vilafant?
El 15 d’abril, l’alcalde sortint de Vilafant, Valentí Vilà Roura, envia un telefonema (missatge dictat per telèfon que es transcrivia de manera postal) al futur president de la Generalitat, Francesc Macià. Aquest missatge deia:
Autoritzats tot poble units en gran germanor proclamació república amb càlid entusiasme correguts carrers pacíficament voleiant glorioses senyeres aplaudides frenèticament manifestació jamai vista cantant-se Marsellesa i nostra gentil dansa. Visqueu molt anys per bé de nostra aimada Catalunya Visca la República. Batlle de Vilafant Vilà.
Aquest interessant document textual ens dona una descripció molt valuosa del sentir i celebració del poble de Vilafant. Copsem l’entusiasta sentit majoritari del poble a la nova República, acompanyat amb el catalanisme també republicà representat per les senyeres, i convertint-la en una festa cultural i popular amb càntics (la Marsellesa) i danses (entenem per l’expressió que eren sardanes i potser també altres balls tradicionals).
Aquest telefonema el trobem digitalitzat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, al Fons ANC1-818 / President Francesc Macià. La fotografia de Valentí Vilà ha sigut una aportació del seu net, Joan Vilà Serra.
Vilafant - Arxiu Digital Històricosocial 