L’any 2008, amb l’objectiu de construir les vies del tren d’alta velocitat, es van realitzar les primeres excavacions a Vilafant.

En aquesta descomunal obra, l’empresa constructora va travessar el municipi obrint una gran rasa, justament per la Serra del Mas Bonet. Des del principi de l’obra sorgiren restes arqueològiques, fent que les obres s’aturessin a l’octubre d’aquest mateix any. Així, durant els següents sis mesos, quinze arqueòlegs especialitzats realitzaren una excavació a cel obert en una extensió de 2.5 hectàrees.

Panoràmica de la Serra de Mas Bonet a l’any 2008

De les troballes, durant aquests mesos, se’n destaquen marques d’habitatges, campaments, fogars i sitges. Segons els anàlisis per Carboni-14, són datades d’entre el 5000 i el 1500 abans de Crist.

El conjunt de les troballes (tant d’estructures com de materials diversos) ens indica que a Vilafant va existir un important poblat prehistòric. Confirma aquesta hipòtesis la bona situació geogràfica de la Serra del Mas Bonet: a 500m del Manol (accés fàcil a l’aigua) i ésser el punt més alt del municipi (75m sobre el nivell del mar) amb bona panoràmica de la plana empordanesa.

Les peces més significatives que es van trobar en aquesta excavació foren 6 esteles i un menhir, monuments commemoratius que s’erigeixen sobre el terra, en principi de l’etapa final del Neolític a Catalunya. D’aquestes se’n estaquen dues, ja que s’han pogut conservar pràcticament senceres, mentre que la resta es troben trencades en diferents peces.

Aquestes esteles van ser esculpides directament al material, un bloc compacte de gres de gra d’un color blanquinós.

Estela neolítica “E-52”
Estela “E-52” in situ al jaciment

La estela registrada com “E-52” mesura 51 cm d’amplada, 30cm d’altura i 13 cm de gruix. Entre les dues banyes trobem un regueró longitudinal, fet per repicat, no gaire profund. La part inferior de la peça no es va trobar, així que es dona per incompleta. L’estela “E-17” es va trobar fragmentada en dos trossos, però encara així es conserva en bon estat. Les mides d’aquesta segona estela son més grans: 127 cm d’ample, 58 cm d’alt i 22 cm de gruix.

A diferència de la “E-52” aquesta estela està sencera, ja que per la part de la base és plana, indicant-nos així que es podia erigir dempeus i que, encara que no s’hagués trobat esquerdada, seguiria considerant-se completa.

Estela neolítica “E-17”

Des d’un punt de vista arqueològic, el significat de les esteles no està clar. El que sí conclouen els experts és que no són pas cap eina ni utensili domèstic. Les esteles són testimonis tangibles de la relació espiritual dels neolítics amb la natura i l’entorn.

Arribat a aquest punt, els professionals sobretot llencen teories, ja que les troballes d’aquest jaciment no tenen cap referent proper comparable en aquest període. Aquestes esteles trobades representen algun espècie d’animal boví, probablement un bou vist de manera frontal, i es tractarien d’un element recurrent durant el neolític, trobat en indrets molt diferents (des de l’illa de Creta fins al sepulcre de la Banya de Saus, a La Jonquera, passant per les representacions celtes al déu Cernunos).

Tot i donar-nos informació sobre una visió no materialista, la falta de material ornamental relacionat amb les esteles fa que no es pugui determinar si el seu objectiu era religiós, funerari, simbòlic, social… Així, encara que sigui habitual trobar representacions bovines neolítiques, segueix essent encara un misteri sobre la utilitat de les esteles trobades a Vilafant

Aquestes peces formen part de la col·lecció del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i aquestes esteles van ser l’atractiu principal de l’exposició itinerant anomenada “Troballes”.