Fa deu anys, a la Serra del Mas Bonet de Vilafant, va sorgir un important jaciment arqueològic del neolític final, on les troballes més significatives foren unes esteles bovines de caràcter simbòlic.

Però no fou l’únic descobriment important, també es van excavar els assentament on els nostres avantpassats van viure durant el final del període neolític.

Excavacions realitzades a la Serra de Mas Bonet al 2008

La cronologia d’aquestes troballes prehistòriques va des d’aproximadament el 5000 aC fins el 1500 aC. Es troben separades entre elles sense un ordre aparent, els arqueòlegs no van poder marcar cap distribució organitzada. Durant aquests gairebé 4000 anys s’establí un poblat que no podem determinar si va ésser continuat, o si van haver -hi períodes de temps que van quedar despoblats i al cap del temps s’hi va tornar.

Però l’existència de grans fonaments de cabanes i de fogars ens ajuda a pensar que realment va existir un poblat sòlid prehistòric a Vilafant.

Restes ceràmiques.

Moltes d’aquestes troballes són peces d’artesania, com ara eines, recipients, dagues… A la banda de la segona època del jaciment, entre 4100-3400 aC, es troba una de les millors peces trobades a Vilafant: un plat amb la vora aplanada, que va es va poder reconstruir sencer.

Aquesta peça està profusament decorada amb triangles quadriculats, gravats després de la cocció.

Plat del neolític mitjà trobat a Vilafant

Entre el 3400 i 2700 aC trobaríem la majoria d’estructures d’habitatges. Aquestes excavacions van revelar forats utilitzats com sitges, on s’emmagatzemava el menjar sobrant del conreu sota terra per conservar-lo millor.

Fotografia de la excavació d’una sitja on es servaven els aliments
Fitxa tècnica de la sitja

També es van poder trobar petits forats picats a la roca on es clavaven pals per plantar les tendes, no hem tingut sort en trobar cap resta dels pals o de les teles s’hi podien haver emprat.

Forats on es plantaven els pals de les cabanes

Vers els habitatges, el que més destaquen són els fonaments de les cabanes, excavades a terra. L’existència de cabanes i tendes ens indiquen grans poblacions a l’aire lliure, així que en aquest període va haver-hi un important creixement demogràfic a l’Empordà.

Evolució de la excavació d’un dels fons de cabana

D’aquestes cabanes només en queda l’estructura del terra, no es conserva cap element estructural vertical d’aquests habitatges, que estarien construïts amb fustes o canyes.

Pla general de la excavació d’un conjunt de fons de cabanes
Fitxa tècnica d’aquesta agrupació de cabanes

Destaca també la troballa d’elements ornamentals no ceràmics, fets amb curculles i closques d’animals marins. Aquestes peces provindrien de la recol·lecció feta directament a la platja, que en aquell moment es trobaria a uns 20 km de distància de Vilafant. També és possible que siguin fruit de l’intercanvi. És probable doncs que aquests habitants neolítics de l’assentament fessin sortides a la costa a pescar o recol·lectar. En aquest punt del final del neolític, l’artesania no només s’enfoca en fer elements pràctics, sinó també decoratius.

Ornaments i eines neolítiques

Per últim, cal destacar les troballes de diversos fogars, excavats a terra que s’han conservat relativament bé. Aquests fogars foren utilitzats com a font d’escalfor, per a il·luminar el poblat i també com forn, tant per cuinar els aliments com per coure la ceràmica.

Excavació d’un dels fogars

Per llegir més sobre l’excavació arqueològica realitzada a Vilafant i sobre els element més simbòlics que s’hi van trobar, consulteu el nostre post sobre les esteles neolítiques. Si voleu veure la galeria d’imatges d’aquestes troballes les podeu trobar en el nostre Flickr.

Anuncis