A Vilafant no hi ha hagut mai cap museu però hem conegut un projecte museístic que fins ara no havia sortit a la llum, un projecte de fa 140 anys.

Durant la segona meitat del segle XIX, a Catalunya es viu un moviment cultural catalanista conegut com “La Renaixença”. Aquest corrent cultural i social lluitava per tornar a instaurar la llengua catalana de manera prioritària en la societat i enaltir la història i cultura de Catalunya. Literatura, pintura, escultura… diversos corrents artístics que foren impulsats per aquesta onada nacionalista, on també va sorgir un interès per la història i l’arqueologia a Catalunya. Així neix la història del Museu Episcopal de Vic, construcció que també va ser proposada al poble de Vilafant.

Museu episcopal de Vic en la actualitat

En 1869, el Cercle Literari de Vic encapçalat per l’eclesiàstic Jaume Collell va inaugurar l’Exposició Arqueològica Artística d’Art Retrospectiu, que va quedar exposada de manera temporal en la seva seu. Quan el 1882 es descobreixen les restes del temple romà, augmenta considerablement la voluntat de crear un museu dedicat a aquestes troballes, juntament amb altres peces d’art cristià i parroquials. Així neix un moviment de mecenatge per recuperar restes arqueològiques i artístiques per tot Catalunya per a la creació d’un museu dedicat a l’art eclesiàstic. Un d’aquest mecenes, va voler portar aquesta col·lecció al poble de Vilafant.

Antiga sala d’exposició del Museu Episcopal

Jacint de Macià i Pujol fou un advocat i periodista català, que va ser un reconegut defensor de la causa carlista durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Fou un personatge conservador, gran defensor del catolicisme romà, amb molta iniciativa política i també defensor de la cultura catalana.

Provenia de Vic, ciutat on fou un personatge rellevant i hi va estar sempre vinculat; va dirigir el setmanari “La Patria” (1869-1871) i el seu germà Josep n’era l’alcalde. Es va casar amb Mercè Llavanera i Massanet, filla d’un terratinent de Lladó i propietaris de la Casa Pairal de Vilafant.

Quan personalitats de Vic van començar a aportar obres i col·leccions per aquest projecte museístic, Jacint de Macià va començar a comprar i buscar art parroquial per Catalunya. Com podem veure en el seu registre original, va començar a comprar, la majoria obtinguda a Barcelona el 1881. Espases i punyals, plats, collars d’armes, caixetes i joiers, estatuetes… Un total de 50 peces col·leccionades per Jacint des de 1869 fins al 1892.

Primera pàgina del registre d’objectes parroquials recopilats per Jacint de Macià

Aquestes obres d’art van ser comprades, o regalades, a diferents indrets com ara Olot, Figueres, Barcelona, Ordis, Vic, Rosselló, Empúries… i una d’elles de Vilafant: una capseta petita de marfil amb pintura a la tapa, provinent de la Casa Pairal de Can Massanet. En total, un cost d’11.930 rals.

La peça més rellevant del catàleg aportat per Jacint de Macià fou un Encenser de Lladó. Aquesta peça està datada aproximadament entre el segle VI i VII dC, té forma hexagonal i fet de bronze. Per la seva ornamentació (formes circulars, formes d’ocells en el fons de les cadenes…) s’intueix que aquest encenser va arribar aquí a través del comerç mediterrani, d’alguna població cristiana d’Egipte, Síria o Constantinoble. La seva funció era cremar l’encens per perfumar el temple.

Encenser de Sant Feliu de Lladó

Aquesta peça mil·lenària va ser trobada en les excavacions que es van realitzar al cementiri de l’església de Sant Feliu de Lladó el juny de 1883. Com explica Jacint en el mateix registre, el rector de l’església va regalar aquest encenser a la família Llavanera de Can Massanet com a agraïment pels serveis prestats per aquesta família cap a l’església de Lladó.

Entrada del registre sobre l’encenser

En Jacint de Macià no es conformava només a buscar art parroquial pel museu, sinó també portar-lo a Vilafant. En la portada del registre podem veure com el projecte d’aquest museu s’indica que s’instal·larà a Vic o a Vilafant. Jacint volia aprofitar les terres i propietats de la família Massanet al poble per portar a Vilafant l’edificació d’aquest nou museu arqueològic. El museu es va acabar construint a Vic, així que podem suposar que realment la voluntat de portar el museu a Vilafant era una ambició purament personal de Jacint i no pas una opció sòlida des d’un principi.

Portada del registre, on s’esmenta la possibilitat de Vilafant

Aquest registre original de Jacint de Macià ha sigut aportat a l’Arxiu Digital gràcies a Maleu Solés. Per veure en alta qualitat aquest registre aneu al nostre àlbum a Flickr.

Anuncis