Aquesta entrada es troba englobat en la celebració dels 900 anys de la primera menció de l’Església de Sant Cebrià de Vilafant. Aquest post estarà enllaçat amb la resta de entrades dedicades a l’església de Sant Cebrià.

La primitiva forma romànica de l’església s’altera el 1611, quan el bisbe autoritzà la construcció d’una sagristia. Just un any després es dóna permís per la venda de ciris per adquirir una imatge de Sant Cebrià, amb pastera i sagrari.

Carrer església l’any 1888

Vilafant va patir greument els efectes de la Guerra Franco-espanyola (1635-1659). El 1653 els francesos van cremar i saquejar greument l’església de Sant Cebrià, deixant-la en estat ruïnós. Deu anys després, l’església seguia en el mateix estat de destrucció. El bisbe de Girona en la seva visita va certificar: “… la present isglésia la ha trobada tota robada y destruyda y sens adornos per podersi celebrar los divinals oficis…”. Per pal·liar aquesta situació, el bisbe ordenà que les rendes que s’utilitzaven per a l’almoina de pa cuit del divendres sant, anessin emprades en la reparació de l’església. També es va ordenar als particulars amb contrets censos anuals amb la parròquia que avancessin part del pagament per la restauració del temple.

El cementiri de l’església, que es trobava annexat a la cantonada del frontó on es troba la porta antiga tapiada, va ser derruït l’any 1924, i totes les restes trobades foren portades i enterrades en una fosa comú del nou cementiri. En el seu lloc es va asfaltar i fer una petita placeta.

L’Església va patir un últim gran desperfecte a l’estiu de 1936 a l’iniciar-se la Guerra Civil Espanyola. El comitè anarquista va decidir cremar la pràctica totalitat de documentació i ornamentació de l’església de Sant Cebrià, inclòs un retaule de fusta gòtic. El 1939 s’hi van reparar els desperfectes i es va alçar un petit monument a la placeta de davant en honor als caiguts en el bàndol nacional. Aquest monument va ser retirat el 1952. Totes les figures i peces del interior de l’església son posterior a la Guerra Civil, inclòs la taula del altar, inaugurada per el bisbe de Girona Josep Cartañà i Inglés el 9 de febrer de 1945.

Inscripció lateral de la taula de l’altar

Les ultimes modificacions del entorn de l’església han sigut al 1999, quan es va col·locar una llosa dedicada als morts i ferits del gran incendi que va patir Vilafant el 1949; els anys 2002-2004 quan es va restaurar la façana, el campanar i el sostre; i l’any 2019 quan s’ha arreglat la part posterior del edifici, conegut com el cau.

Monòlit dedicat a les víctimes del incendi de 1949

Cinquè plafó de l’exposició dels 900 anys d’història. Cliqueu aquí per veure el quart plafó i aquí per veure el sisè.