L’Alt Empordà fou un territori durament castigat per la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Encara que es trobi a l’extrem peninsular, lluny de les batalles i el front bèl·lic, precisament fou la seva proximitat amb la frontera amb França que convertí Figueres i els pobles veïns en objectius militars importants.
Al litoral català s’hi van construir búnquers i defenses militars i les ciutats importants es van equipar de refugis antiaeris, ja que la por de bombardeigs era molt present. Al 20 de gener de 1938, l’aviació italiana (que s’havia enlairat des de les Balears) va realitzar el primer bombardeig a Figueres. Aquests atacs aeris es van anar succeint durant un any a la capital empordanesa fins al 7 de febrer de 1939, essent aquesta última setmana realment cruenta per la ciutat, que fou bombardejada de manera crítica per l’aviació franquista quan centenars de milers de persones (milicians, polítics i ciutadans republicans) fugien en retirada cap a França.
Vilafant no va patir cap impacte directe d’aquests bombardeigs, però va ser testimoni de primera línia del drama humà que es va viure a la comarca. Fou un poble que acollí molts refugiats, des de republicans vinguts de tot el país fins a veïns de Figueres que fugien de les bombes. Però no només s’hi van traslladar persones, també es va establir a Vilafant l’Hospital de Figueres.
L’Hospital de Figueres, que es trobava en el Carrer Nou (actualment Plaça Doctor Ernest Vila, lloc de la font lluminosa), estava en molt males condicions des de feia temps, i en entrar al segle XX es van dur a terme reformes per intentar millorar les condicions salubres i alhora projectar la construcció d’un nou edifici per poder traslladar l’hospital i adequar-se a les necessitats d’una Figueres cada cop més gran, però cap d’aquests projectes va prosperar. Des de 1931, amb la constitució de la República, l’hospital de Figueres va veure com el material i les instal·lacions milloren considerablement, però l’esclat de la Guerra Civil espanyola el 17 de juliol de 1936 va tirar per terra tots aquests avenços.
El govern republicà català va adquirir l’hospital per convertir-lo en un per a ferits de guerra, ja que es va ordenar que els edificis religiosos (l’hospital de Figueres constava com hospital de caritat) fossin posats a disposició militar. Així el personal sanitari i pacients es van haver de traslladar a una casa particular del Carrer Monturiol. En aquesta casa també es va instal·lar la Creu Roja per poder atendre als ferits o malalts civils. Molts particulars volien acollir a la Creu Roja, no només per caritat amb els pacients, si no per poder protegir els seus edificis perquè la Creu Roja no podia ser mai un objectiu militar.
El bombardeig sobre la ciutat de Figueres del 8 de juny de 1938 realitzat per l’aviació feixista italiana fou molt cruel. Les baixes mortals foren elevades, 30 morts; i les bombes van caure fins al centre urbà, inclòs el carrer Monturiol, i la casa on es trobava l’hospital va rebre l’impacte directe de les explosions. Aquest fet va propiciar la decisió de traslladar l’hospital fora de la ciutat, en haver-se convertit en un objectiu militar pels franquistes. Així, el 15 de juny de 1938, l’hospital civil de Figueres es traslladar a la casa pairal de Can Puig Massanet, a Vilafant.
Els hereus de la família Massanet, el mossèn Josep Maria de Macià i la seva germana Conxita, van acollir a la casa Pairal de Vilafant instal·lació de l’hospital civil de Figueres i de la seu de la Creu Roja. A més, a la casa també s’hi van traslladar múltiples famílies figuerenques que fugien de possibles bombardejos. Per protegir l’edifici, es va desplegar al sostre una gran bandera amb el símbol de la Creu Roja.
El cap de l’hospital, el doctor Ernest Vila i Moreno, juntament amb els germans Brusés, foren els metges que portaven aquest provisional hospital a Vilafant, fent el camí des de Figueres a peu cada dia.
El saló principal de Can Massanet fou on estaven els malalts i ferits, i una estança contigua al mateix saló es trobava l’improvisat quiròfan i l’espai reservat als metges. Les famílies refugiades s’instal·larien als baixos, a les cavalleries.
Refugiats nascuts a Vilafant
En aquest hospital no només hi passaven ferits empordanesos, sinó també refugiats de tot l’estat. En els dies finals de l’ofensiva de Catalunya, des de la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, centenars de milers de refugiats (milicians, polítics, funcionaris republicans… però també civils catalanistes, republicans o d’esquerres) van fugir en direcció a la frontera francesa. En el camí cap França molta gent va fer parada a Vilafant, incloses famílies que van tenir els seus fills a l’hospital de Can Massanet.
En les actes municipals de naixements de Vilafant, hi trobem inscrits dos nens nascuts a la “Casa-hospital Massanet” els dies 30 de gener i 2 de febrer del 1939. Del primer, en Josep, no en tenim més informació. Al registre civil del seu naixement trobem l’hora i el nom dels seus pares, Josep i Rosa. El registre no està complet, i ens indicaria que els pares no van estar-se més temps del necessari a Vilafant i van marxar cap a França.
El dia 2 de febrer va néixer un altre nen, en Franz. Els seus pares, en “Francisco” i la “Federica” eren dos ciutadans alemanys residents a València, on treballaven de professors. El pare (originari de Trèveris) i la mare (de Múnic) van marxar cap a Alemanya en veure que la República cauria sota les tropes franquistes. De camí a França, van parar a Vilafant on la mare va donar a llum abans de travessar la frontera. En aquest registre destaca la castellanització dels noms alemanys. Un cop nascut i registrat el seu fill, van marxar cap a la Jonquera juntament amb milers de refugiats, amb les tropes franquistes molt a prop d’arribar a Figueres, que fou bombardejada des del 27 de gener fins al 7 de febrer, essent els últims dies especialment violents, amb més de 200 morts reconeguts.
Destaca la firma d’en Valentí Vilà, que fou Jutge de Vilafant, anys després de ser-hi l’alcalde. Franz es va interessar pels seus orígens vilafantencs, i molts anys després va vindre amb els seus fills des d’Alemanya per conèixer el lloc on va néixer. Des d’aleshores mantenen una relació amistosa amb la família de Can Massanet.
La majoria d’informació sobre l’hospital fou recopilada per la investigadora Inés Padrosa, publicada al llibre “700 anys de l’Hospital de Figueres“. La fotografia i biografia del doctor Ernest Vila s’ha extret de Galeria de metges catalans. Fotografies i informació sobre els bombardeigs a Figueres han sigut extrets dels blogs Bombardejos a l’empordà i Figueres antic. Els registres de naixement formen part de la documentació municipal, i el testimoni de Josep Ma de Macià ha sigut aportat al arxiu digital de Vilafant per la seva neta, Maleu Solés, qui també ens va deixar accedir a Can Massanet per realitzar les fotografies a les sales del antic hospital.
Vilafant - Arxiu Digital Històricosocial 