A Vilafant trobem un dels arbres monumentals més grans i antics de l’Alt Empordà, l’alzina centenària de Can Puig Massanet. Aquest arbre ha estat durant dècades un referent pels veïns del municipi, fins i tot protagonitzant una sardana dedicada a aquest arbre.
Manuel Bertran i Pujol (Barcelona, 1919- Palamós, 1998) fou un músic format en solfeig i piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i aprenent del sardanista Josep Font i Sabater. Gran activista i compositor del món de la sardana, Bertran va dedicar una Sardana a la gran alzina de Can Puig Massanet. En Manel era familiar directa dels Soler, família vilafantenca propietària de la fàbrica de mosaic, i coneixia l’admiració del poble per l’alzina, i va voler dedicar-li una sardana.
Escrita originalment el 16 de setembre, Sant Cebrià, de 1945, no fou publicada fins al mateix dia del 1952. Aquesta sardana comptava amb 11 músics: dos tibles, dos tenors, dos trompetes, un trombó, dos fiscorns, un contrabaix i un flabiol. Aquests 11 músics formen la clàssica cobla sardanista, i cadascú tenia la seva composició particular.
Aquesta sardana també té lletra cantada, encara que desconeixem qui en fou l’autor:
Vilafant, prop de Figueres,
xic poblet, xamós i gai,
és ell la joia més preuada
que s`obira en tot l`espai.
Té una font que sempre raja :
la de can Massanet.
Son doll d`aigua fresca i clara
és cançó que plora
mentre a la seva vora
donzelles i riuen
en un somni d`amor.Font aimada
tu has estat mon enyor.
Quin encís el teu, doll d`aigua beneïda.
Paradís ! Què tens que em fas feliç.
Jo iré cercant pressós calmar el meu neguit
i la pau retrobaré per esperit.
Anem donç cap a can Massanet
que a baix l`alzina hi ha la font
fruirem de l`oratge com respon
fent l`aire més pur i net.
El cor ja em salta ple de goig,
de tu bonica estic enamorat,
el cel en posta és ben roig,
quin somni tan daurat !
Estimada mira’m fit a fit
que jo em sadolli en els teus ulls.
Recolza’t dolça en el meu pit
deixant que t`acaroni els rulls.
Recorda sempre on hem vingut
gosant les hores dolces a plaert,
no cessis mai ton cant volgut,
font de can Massanet.
Amb aquesta lletra tornem a constatar la importància social de l’alzina com a punt de reunió dels vilafantencs. L’autor hi destaca la màgia de la font, on a l’ombra de l’alzina els veïns juguen o s’apleguen, i on s’hi pot anar a cercar un refugi tranquil, envoltat de pau.
Els pentagrames originals es troben a la col·lecció particular de Can Puig Massanet. El cosí d’en Manuel, Joan Antoni Bertran Soler, fou qui va donar aquest document a la Maleu Solés per poder conservar-lo millor. Gràcies a ambdós vam poder accedir-hi per digitalitzar-lo per l’Arxiu Digital. La lletra la podem consultar al Portal Sardanista.
