A Vilafant trobem un dels arbres monumentals més grans i antics de l’Alt Empordà, l’alzina centenària de Can Puig Massanet. Aquest arbre ha estat durant dècades un referent pels veïns del municipi, fins i tot protagonitzant una sardana dedicada a aquest arbre.

L’alzina de la font de Can Massanet

Manuel Bertran i Pujol (Barcelona, 1919- Palamós, 1998) fou un músic format en solfeig i piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i aprenent del sardanista Josep Font i Sabater. Gran activista i compositor del món de la sardana, Bertran va dedicar una Sardana a la gran alzina de Can Puig Massanet. En Manel era familiar directa dels Soler, família vilafantenca propietària de la fàbrica de mosaic, i coneixia l’admiració del poble per l’alzina, i va voler dedicar-li una sardana.

00008-002-001
Portada de la composició original

Escrita originalment el 16 de setembre, Sant Cebrià, de 1945, no fou publicada fins al mateix dia del 1952. Aquesta sardana comptava amb 11 músics: dos tibles, dos tenors, dos trompetes, un trombó, dos fiscorns, un contrabaix i un flabiol. Aquests 11 músics formen la clàssica cobla sardanista, i cadascú tenia la seva composició particular.

00008-002-004
Pentagrama de la sardana, la part pel Tenor I

Aquesta sardana també té lletra cantada, encara que desconeixem qui en fou l’autor:

Vilafant, prop de Figueres,
xic poblet, xamós i gai,
és ell la joia més preuada
que s`obira en tot l`espai.
Té una font que sempre raja :
la de can Massanet.
Son doll d`aigua fresca i clara
és cançó que plora
mentre a la seva vora
donzelles i riuen
en un somni d`amor.Font aimada
tu has estat mon enyor.
Quin encís el teu, doll d`aigua beneïda.
Paradís ! Què tens que em fas feliç.
Jo iré cercant pressós calmar el meu neguit
i la pau retrobaré per esperit.
Anem donç cap a can Massanet
que a baix l`alzina hi ha la font
fruirem de l`oratge com respon
fent l`aire més pur i net.
El cor ja em salta ple de goig,
de tu bonica estic enamorat,
el cel en posta és ben roig,
quin somni tan daurat !
Estimada mira’m fit a fit
que jo em sadolli en els teus ulls.
Recolza’t dolça en el meu pit
deixant que t`acaroni els rulls.
Recorda sempre on hem vingut
gosant les hores dolces a plaert,
no cessis mai ton cant volgut,
font de can Massanet.

Amb aquesta lletra tornem a constatar la importància social de l’alzina com a punt de reunió dels vilafantencs. L’autor hi destaca la màgia de la font, on a l’ombra de l’alzina els veïns juguen o s’apleguen, i on s’hi pot anar a cercar un refugi tranquil, envoltat de pau.

Els pentagrames originals es troben a la col·lecció particular de Can Puig Massanet. El cosí d’en Manuel, Joan Antoni Bertran Soler, fou qui va donar aquest document a la Maleu Solés per poder conservar-lo millor. Gràcies a ambdós vam poder accedir-hi per digitalitzar-lo per l’Arxiu Digital. La lletra la podem consultar al Portal Sardanista.