Al municipi de Vilafant trobem 3 esglésies: l’església de Sant Cebrià, al nucli antic; la de Santa Maria, a les Forques; i l’ermita de Sant Miquel a Palol Sabaldòria. Però hagueren pogut ésser 4, ja que fa 150 anys es va projectar una nova edificació a Vilafant.

Jacint de Macià i Pujol fou un el terratinent de Can Puig Massanet, i personatge conegut a Catalunya per ser un famós defensor de la causa Carlina. Originari de Vic, en Jacint fou un gran defensor de la Unitat Catòlica Espanyola, amb una ideologia molt conservadora i tradicionalista en l’aspecte religiós. Es va cassar amb Mercè Llavanera Massanet i així va venir a establir-se a Vilafant.

00008-006-001

Jacint fou un home emprenedor i molt actiu, sempre planejant projectes o motivat en batalles ideològiques. A Vilafant va voler aportar algun d’aquests projectes, com ara la creació d’un Museu Arqueològic o el d’una nova església.

A l’arxiu particular de la casa pairal de Can Puig Massanet trobem els plànols d’un projecte que no es va dur mai a la pràctica, el d’una nova església a Vilafant. Són poques les dades que disposem per poder conèixer amb profunditat el projecte d’aquesta església. Coneixem que fou impulsada per en Jacint de Macià i que l’arquitecte fou l’Antonio Ferrer de Corriol (Vic, 1844 – Barcelona, 1909), cunyat d’en Jacint, que era casat amb la seva germana, Lluïsa de Macià.

En aquest projecte trobem 3 plànols a escala 1:100: “Planta de los cimientos, planta de la Iglesia i Fachada”.

Planta dels fonaments

006-1

En aquest plànol apreciem la part bàsica estructural de l’edifici, els fonaments de ciment de l’edifici. Així podem comprovar la forma principal de l’església: una estructura clàssica reminiscent de l’estil gòtic, una església de planta de creu llatina amb un absis semicircular.

La façana i braç principal de l’edifici tindria uns 20 metres d’amplada, i sumat al braç menor farien una amplada total de 32,4 metres. De llarg, l’edifici faria uns 41 metres des de l’entrada fins a la punta de l’absis. Aproximadament, tot el conjunt de la base d’aquesta església abastaria 1034m², molt més gran que l’actual església de St. Cebrià del Nucli antic.

Planta de l’església

006-2

El 2n plànol ens mostra com seria la planta de l’edifici un cop construït, sobre els fonaments. Aquest document és el que més informació ens hi aporta: com hauria estat aquesta església, i la seva gran ambició com espai eclesiàstic.

Aquesta església tindria 2 capelles grans, una a cada costat del braç menor; la de la dreta, dedicada al Sagrat Sagrament, tindria un altar i dos confessionaris. Al braç principal s’hi sumarien 6 capelles petites, 3 a cada costat de la nau central.

Només d’entrar a l’edifici hauríem trobat un petit rebedor de 2,5 metres: seguint recte, entraríem a la nau central, anant cap a l’esquerra trobaríem el baptisteri, i cap a la dreta, trobaríem les escales que portarien a la planta superior, des d’on s’accediria al campanar.

El creuer, de 7,8 metres de llarg i 16,6 d’ample, és on s’ajunten els dos braços de la infraestructura, i tindria dos altars i dos púlpits. Des del creuer accediríem a les dues capelles annexes a esquerra i dreta o a la part superior. Aquí trobaríem el presbiteri, la part reservada al personal eclesiàstic. Cap a la dreta trobaríem la sagristia, composta de dues saletes. Cap a l’esquerra trobaríem l’espai reservat, segurament per la família propietària d’aquesta església, amb una tribuna i, darrere d’aquesta, la tomba on s’enterrarien els morts més destacats o que més hagin col·laborat amb aquesta església.

Dins de l’absis trobarem només l’altar principal i l’altar des d’on es faria missa. Per darrere trobaríem el passadís que connecta la tribuna amb la sagristia.

Però aquest plànol no només ens mostra les parts interiors, també es planteja en què està destinat cada solar adjacent a l’església. A la façana esquerra trobaríem dos espais: el 1r dedicat a “casa escola”, un espai segurament dedicat a donar catequesi; al seu costat un altre solar més petit per un pati.

A la façana dreta hi trobaríem dues cases: la 1a casa per l’organista, gràcies a això sabem que aquesta església comptaria amb un orgue i segona planta; la 2a, amb un espai més gran, seria la rectoria, el despatx i l’habitatge del rector.

Façana

006-3

Per últim, el darrer plànol ens mostra l’alçat de l’edifici, on veuríem la forma final vertical de l’edifici. Edifici simètric, amb evident estil neogòtic: arcs apuntats, pinacles, finestres biforades amb mainell, ornamentació i motllures i una arquivolta magnificent. Se’n desprèn una accentuada sensació de verticalitat: és precisament l’arquitectura gòtica la que pretén acostar-se al cel i construir espais diàfans i lluminosos (uns principis que, cal dir, a l’època van ser afavorits gràcies a les millores tècniques). De la composició de la façana també cal destacar el joc de volums geomètrics robustos, que precisament contrasten amb l’esveltesa de les obertures.

Destaca l’alçada de l’edifici; des del terra fins a la punta de la creu del campanar: prop de 34 metres d’alçada. Sens dubte, l’edifici més alt de Vilafant, i quasi l’església amb el campanar més alt de tot l’Alt Empordà, només superat pels 38 metres dels de l’església de Sant Andreu de Borrassà. La porta, de 2,4 per 4,9 metres, estaria envoltada d’un portal no excessivament adornat. L’únic element destacable seria l’escut d’armes de la família Puig-Massanet, que es trobaria just sota la campana.

La viabilitat d’aquest projecte, igual que la seva cronologia, no està gens clara. Aquest document, que no aporta més informació que els plànols, no està datat, així que hem de suposar que aquest projecte es va fer un cop en Jacint es va establir definitivament a Vilafant fins a la seva mort, aproximadament entre 1880 i 1895.

Aquest projecte, d’haver-se realitzat, hauria sigut l’emblava vilafantenc del modernisme català, conegut també com La Renaixença. Aquest període d’or de la cultura catalana bevia directament del romanticisme europeu, una corrent artística multidisciplinària que feia ús, reminiscència i exaltació d’elements pertanyents al període medieval.

En ésser evidentment un projecte personal, aquesta església devia estar projectada en algun terreny propietat de la família Macià-Massanet. Vilafant tenia en aquests anys aproximadament uns 600 habitants, així que no semblava necessària una nova església, més del doble de gran que l’existent. Aquest projecte, firmat entre familiars directes, podria ben ésser un “divertiment” o un projecte molt il·lusionista, ja que la construcció de l’edifici, juntament amb les edificacions als solars adjacents, comportava una inversió molt elevada.

Aquest document, encara que molt detallat i explicatiu, no sembla ser un projecte d’obra definitiu, ja que hi manquen més plànols, més vistes i indicacions per a la seva construcció. Antoni de Ferrer va presentar a l‘Exposició Universal de Barcelona de 1888 una sèrie de projectes d’esglésies; no sabem si la de Vilafant hi fou presentada, però sí que aquest arquitecte tenia diversos projectes teòrics plantejats de diferents esglésies, i fàcilment podria haver-li “regalat” un a Jacint de Macià.

Agraïm a la Maleu Solès per l’aportació d’aquest document al Arxiu Digital de Vilafant; i a Ingrid Castañé Curiel, historiadora del art i gestora del patrimoni, que ha analitzat aquesta església.