La indústria del rajol i de la totxana va marcar Vilafant durant segles, no només per la banda econòmica, sinó també a la vida social i cultural. Essent la indústria rajolera la més important del poble, moltes referències d’aquesta indústria es van traduir a la vida quotidiana dels vilafantencs, inclosa la vessant musical.

Josep Maria Ventura i Casas (1817-1875), conegut com a Pep Ventura, fou un figuerenc il·lustre, reconegut arreu com a un dels músics més importants del s.XIX. El seu llegat més significat fou la seva innovació en la sardana, essent considerat l’inventor de la sardana llarga. En Pep Ventura va modernitzà aquesta música popular i la va convertir en un estil més ampli i ambiciós, va passar de durar dos minuts a tenir diversos compassos, a tenir més instruments en la cobla i esdevenint un gènere musical essencial a l’Empordà i el seu entorn.

Aquesta nova manera de fer les sardanes va fer que es toquessin a totes les festes populars dels pobles i ciutats, així com que afloressin sardanes amb lletres per ésser cantades. Vilafant va tenir el privilegi de tenir una sardana dedicada al seu poble, i escrita pel mateix Pep Ventura.

35_0162_0001

La Sardana dels Rajolers de Vilafant (a l’original regolers) fou escrita per en Pep Ventura pel poble de Vilafant. La seva lletra, d’autor desconegut, fou dedicada als vilafantencs que treballaven a la indústria dels rajols i els maons. Aquesta sardana fou estrenada l’any 1872 i el mateix Ventura estava present en la cobla que la va interpretar a la festa popular de Vilafant.

Aquesta és la lletra de la sardana:

Passos curts:
Alegria rajolers, desterrem nostra tristor ;
alegria rajolers, desterrem nostra tristor,
que aquests raigs de calor d’estiu són els postrers.
El sol ardent que us torrava
i que us feia suar sang
a la bassa traient fang,
la seva virtut acaba.

Passos llargs:
Ja els tenim apilonats,
rajols teules i mahons,
de nostres mans fabricats.
Carretó, motlla i cabasses,
corba, gàrguil i xaval
reposen en el portal ;
i hem deixat secar les basses.
Ja us esperem les mullers,
amb tot el deliri i gana
de ballar-ne una sardana
que s`en diu dels rajolers.

Aquesta lletra és simple i directa. Explica la duresa física i dedicació que s’empra en la extracció de l’argila i la modelació i després cocció de totes les peces de rajoleria, maons, etc.

La mateixa cançó anima als treballadors a anar a celebrar el final de la jornada amb les seves famílies i ballar al ritme de la sardana. La Bòbila d’en Soler es va construir l’any 1880, 8 anys després d’aquesta sardana, així que la lletra fou inspirada en la vida dels treballadors dels diversos forns de rajols familiars que es trobaven repartits arreu de Vilafant.

35_0162_0004

Aquesta sardana es troba digitalitzada al Centre de Documentació de l’Orfeó Català, dins del fons Pep Ventura. La lletra d’aquesta sardana la trobem al Portal sardanista.