El carnaval és una de les festivitats més antigues que encara se celebren avui en dia. D’origen pagà, aquesta celebració s’ha integrat en la tradició cristiana encara que no forma part del calendari oficial catòlic: s’inicia amb el dijous gras i finalitza al dimarts de la següent setmana, donant peu a l’inici de la Quaresma. Per això cada any se celebra en una data diferent coincidint amb la Setmana Santa. Aquesta celebració ve des de l’època romana i des de l’edat mitjana l’església ha acceptat aquesta celebració, molt agraïda pel poble ja que durant els durs hiverns no són gaires les festes que es podien celebrar. La paraula en si, Carnestoltes, prové del llatí i significa carns privades, fent referència a no poder menjar carn a partir de la Quaresma sent la setmana de carnaval de grans àpats.
L’Empordà és una comarca molt animada en època de carnavals, sobretot en la zona costanera, però Vilafant sempre ha sigut un poble amb una gran afició a les festes, i en el carnaval els vilafantencs foren uns pioners. En el s.XIX el carnaval consistia principalment en una rua, que animada per una orquestra anava per la ciutat de Figueres recaptant diners per comprar aliments pels pobres. Les societats figuerenques com l’Erato i el Casino Menestral organitzaven la majoria d’actuacions musicals. El rei del carnaval, que venia des de Castelló d’Empúries, portava robes inspirades en les cultures d’orient i era al cap davant de la comitiva on tothom disfressat gaudia de la festa.
Però el febrer de 1864 fou especialment fred, i el dilluns 8 de febrer la comarca es va despertar coberta per la neu. La festa grossa es realitzava el dimarts, i molts pobles de l’Empordà no es van poder apropar a Figueres a celebrar el carnestoltes ni realitzar les típiques bromes. Però la neu no va encongir als vilafantencs, sinó tot el contrari. El poble de Vilafant va construir una carrossa d’inspiració marroquina, tirada per dues files de burros. Els veïns, també vestits amb disfresses d’inspiració àrab, van arribar a Figueres amb aquest carruatge que va ser la sensació de la festa. Mai s’havia vist una carrossa així en el carnaval i va demostrar que el poble de Vilafant tenia una gran iniciativa festiva. Fou tant la impressió que van deixar-hi que quan s’apropava la festa major de Sant Cebrià, la premsa de Figueres animava a la gent a anar a la festa de Vilafant sabent de la gran tradició festiva de la seva població.
Vilafant - Arxiu Digital Històricosocial 