Aquesta entrada es troba englobat en la celebració dels 900 anys de la primera menció de l’Església de Sant Cebrià de Vilafant. Aquest post estarà enllaçat amb la resta de entrades dedicades a l’església de Sant Cebrià.

Porta principal de l’església de estil neoclàssic.

L’església parroquial de Sant Cebrià de Vilafant és d’una nau de planta rectangular, sense absis destacat. Es tracta d’un monument característic del període romànic IV. Al frontis o façana de ponent hi ha una porta neoclàssica. El seu arc és rebaixat i al damunt hi ha motllures decoratives, un frontó i una obertura circular o rosetó. La façana és coberta per un arrebossat que té vestigis d’esgrafiats que formaven una decoració geomètrica.

La torre-campanar de planta quadrada s’alça sobre l’angle nord-oest de l’edifici. Posseeix quatre arcades de mig punt i una coberta en forma de piràmide. Les dos campanes estan automatitzades i la gran, donada per la família de Can Puig Massanet, té inscrit l’any 1841.

Inscripció de la campana on es pot veure l’any gravat, 1841.

El mur septentrional no tenia obertures. A la seva banda de llevant s’hi adossà la sagristia i a l’extrem de ponent l’escala que puja al cloquer. El mur antic, de carreuada, resta visible entre ambdues construccions parasitàries. A la part inferior hi ha un fragment fet amb pedres mal escairades que podria ser un vestigi del temple anterior. Tanmateix el tros de parament és molt reduït i mal conservat per assegurar-ho.

Façana posterior de l’església

El mur nord es distingeix a simple vista les diferents construccions i annexos que ha tingut l’església. El edifici central original, fet amb blocs de pedra gris, destaca amb les construccions adjacents de la sagristia a la dreta i de la entrada addicional a la esquerra, fetes amb material sense polir, a obra vista. A la part superior s’aprecia perfectament on acaba la volta del taulat original de l’església, i a sobre s’aprecia el terrabastall fet per ampliar l’alçada del temple i les noves golfes. En aquest nou sostre hi ha finestres rectangulars i petits forats que serviren d’espitlleres. Des de aquestes golfes és on s’accedeix al campanar. 

Interior de les golfes, on s’aprecie el sostre original de l’església i la nova taulada.

Segon plafó de l’exposició dels 900 anys d’història. Cliqueu aquí per veure el primer plafó i aquí per veure el tercer.